Treball en vídeo a una escola malaguenya.

Vaig a fer un breu comentari sobre el treball que fan a l'escola de Malaga (a Fuente Nueva).

En primer lloc, he de dir, que he visualitzat el vídeos d'infantil i son molt interessants i graciosos.

Pense que a infantil és molt complicat treballar el vídeo, encara que ells ho fan, però no acabe de veure la implicació dels alumnes en quan al video és. M'explique. Crec que els alumnes es centren en preparar l'actuació i actuar, i els i les mestres ho graben, com podrien grabar qualsevol acte que es realitze a l'escola, sense la necessitat d'usar-ho per treballar les noves tecnologies.

El meu dubte és, fins a quin punt els alumnes d'infantil, participen en la preparació, és a dir, quina relació dirècta tenen amb les noves tecnologies (en aquest cas, el video), ja que pel que apareix en les imatges, ells actuen, i darrere de l'actuació, ha d'haver un muntatge d'allò que interpretaran, però no trobe la relació directa. Suponc, que a les imatges no es vorà, però ells s'encarregaran de preparar com haurà d'estar la càmera per fer els prànols,... (és una suposició meua, ja que si no, no entenc per què diuen que treballen el vídeo). Així, ho treballariem tots, quan grabem alguna actuació.

Per contra, als videos de primària, sí que trobe aquesta relació. Es veu clarament, que els alumnes són els encarregats de inventar allò que representaran, i també de com posaran la càmera per a que ixca tot segons la programació. Per tant, trebballen l'angulació, el plànols, etc., la qual cosa si que fa que de manera dirècta i divertida, es posen en contacte amb les noves tecnologies per aprendre.

En canvi, als videos d'infantil no veig tan clar com es treballa açò. M'agradaria veure la part del treball que està darrere de les imatges visualitzades, per comprovar que els alumnes tenen una relació amb les noves tecnologies, i treballem amb eles per aprendre, i no sols per divertir-se.

El ciberpais

QUÈ ÉS ALLÒ QUE NO HE ENTÉS DELS ARTICLES DEL CIBERPAIS

En primer lloc, comentar que mai havia visitat un periòdic per internet. És una molt bona eina per estar informada del que passa al nostre voltant, podent veure la versió dels diferents periòdics sense la necessitat de comprar-los. Sols accedint a internet, podem informar-nos.

Aclarit açò, passaré a comentar els aspectes que no he entés sobre les notícies llegides del ciberpaís.

He dubtant en diverses coses, algunes de les quals, rellegint el text, he pogut solucionar. Però d'altres com les que comentaré a continuació, no m'he quedat amb una idea clara.

En primer lloc, a l'article que fa referència als buscadors d'internet, en concret parla sobre google i un nou (ALTAVISTA). El que parla l'article, ho he entés, però no m'ha quedat massa clar el funcionament d'aquests sistemes de recerca. Referent al google es diu que fa les recerques de manera generalista universal. Mentre que l'altavista, ho fa de manera vertical.

Aquests dos conceptes no entenc massa be com funcionen, però preguntant a algun conegut i informant-me un poc sobre el tema, si les meues informacions són certes, el que fa cadascun d'ells és el següent.

El google, fa les recerques a partir d'una frase o paraula prou important per a allò que estem buscant, i a partir d'ací, troba tot allò on està eixa paraula inclosa, o té una relació dirècta.

A l'Altavista, el que es fa és una recerca més especialitzada, més concreta, seleccionant en un primer moment, el tema, el contingut, ...

Suponc que per acabar d'aclarir aquest dubte, el millor seria preguntar al professor de noves tecnologies. Però aixó seria el més fàcil i còmode.

Una altra solució seria buscar més informació per internet, o preguntar la gnet que té un poc d'idea sobre els ordinadors per veure si estan en la veritat, comprovant-ho posteriorment.

Un altre dubte m'ha sorgit al llegir l'article referent a "second life". Si aquest programa fa referència a una vida virtual, uns personatges virtuals, que en la realitat no existeixen, ... com es poden detectar casos d'abusos a menors en el programa? Segons la notícia, el programa no permet tenir accés als menors, ja que demana el número de la targeta de crèdit, i suposadament, els xiquests no en tenen. Com pot una persona, manejar un personatge que no és real (virtual) per abusar sexualment d'un altre que té l'aspecte de xiquet? Hi ha persones tan malament per fer aquestes coses?

Suponc, que per entendre millor el funcionament del programa, i veure la relació entre els personatges que en ell recideixen, el millor que podria fer és crear-me un personatge a aquest món. Però no sé si així aconseguiria entendre massa aquest asunt en concret.

En fi, aquest han sigut els dos dubtes més representatius que m'han sorgit de la lectura dels articles. Espere trobar-los la solució prompte.

A vosaltres, vos tornaré a saludar en breu.

De moment, fins que tornem a estar junts...

De nou amb tots vosaltres!!!

Hola a tots i a totes!!!

Ja feia un temps que no estava compartint amb tots vosaltres les meues idees i opinions sobre els temes relacionats amb internet, amb les noves tecnologies i tots aquests temes d'actualitat.
Però ja no serà per molt de temps. De nou estic amb tots i totes vosaltres! I espere que ara, siga de manera continuada.

Salutacions, Desi.

PROGRAMARI I RECURSOS DIDÀCTICS. EXPERIÈNCIES EN TIC EN EDUCACIÓ INFANTIL.

(Comentari dels capítols 5 i 6 del llibre).

Ja és sabut per tots i totes que l'ús de les TIC a l'educació és important. Però també ho és a l'educació infantil.

Als capítols 5 i 6 del llibre de Jordi Cases, se'ns ofereix una gran quantitat d¡exemples didàctics sobre com podem aplicar la tecnologia a les aules, no com a joc, sinó com a element educatiu.

Se'ns mostren una gran quantitat de recursos i programes amb els que podem treballar facilment i amb bons resultats.

Ens parla del Jclic, de pàgines web, etc. Molts recursos amb els que podem comptar a l'hora de posar-nos davant dels nostres alumnes. A més, ens ofereix també exemples d'experiències realitzades a les aules d'infantil, amb aquests programes, i amb els que es treballen conceptes importants de manera diferent a l'habitual.

Però el que més m'ha cridat l'atenció, ha sigut el quadre del final del capítol 5:

" La clau és introduir la revolució tecnològica a les aules, crear aules d'infantil amb TIC integrasdes: pissares digitals, ordinadors...i això no vol dir que ens oblidem de la pissara de guix, del treball sobre paper, del joc simbòlic...o que a partir d'ara les aules han de ser un espai macrotecnificat. Però no n'hi ha prou a tenir molts recursos tecnològics a les aules, sinó que el que cal fer-ne és un ús educatiu. És important no oblidar quin paper tenim assignat com a entitat educativa dins la societat, quins són els nostres objectius a l'escola, com podem incidir i millorar el procés d'ensenyament-aprenentatge que realitzen els infants.."

Estic d'acord amb açò. Hem d'introduir les TIC a l'escola, però no com a un joc, no com a un element de distracció, sinó com a un element amb el qual aprendre moltes coses noves, un element per a educar. Però tampoc hem de fer un ús abusiu d'aquestes.

Aleshores, que és allò convenient? Si no les usem, estem desfassats; si les usem massa, perdem no´és adequat perque perdem el contacte amb els llibres i aquests són importants per a les nostres vides. Com ho solucionem?

Hem d'usar les noves tecnologies, introduir-les a l'aula, però sense deixar de banda els elements educatius tradicionals. Uns no són excloents dels altres. Els dos han d'anar coordinats. Així farem un bon ús de les TIC.

Així que ànim! Al llibre se'ns ofereixen molts exemples, però serem nosaltres capaces d'incloure'n alguns més?

La meua experiència amb el Software lliure.

Al començar aquest semestre, amb la introducció de les Noves Tecnologies com una assignatura més que realitzar, vaig conèixer el que era el software lliure.
Però fins aleshores, jo l'havia estat utilitzant, havia tingut contacte amb ell, i era inconscient d'açò.
El curs anterior, a l'assignatura d'informàtica, varem utilitzar un poc per damunt el LINUX, i el OFFICE (impress, calc, ...). Jo no tenia ni idea, que aquestos programes eren lliures.
També he treballat amb el MAC (apple) de manera més privada. Tampoc coneixia que era software lliure.

Ara, ja conec quines són les ventages i desventages d'aquest sistema, i puc tenir més capacitats per decidir quin software he d'elegir per treballar. I quan vaja a comprar-ne un no anar dirèctament al windows, perquè estiga més estés, sinó, tenir més capacitat de decició.

La veritat, és que al meu ordinador, tinc el sistema operatiu Windows, però també és cert que tinc instal·lat el OpenOffice. Els dos són molt semblants i no m'agrada més un que l'altre. Use els dos amb igual freqüència. Per a escriure o redactar textos, potser m'incline més per el word, però a l'hora de fer presentacions, m'agrada més el impress.

Amb açò vull dir que tampoc cal ser tan estrictes en elegir i l'altre apartar-lo de les nostres vides. Podem usar indistintament qualsevol. Pense que la majoria de la gent té el windows, i per tant, no hi ha problemes a l'hora de llegir els textos que transferim. Açò sols ocorre algunes vegades (pel que he vist en la meua experiència personal).

Ningú no pot obligar a ninguna persona a consumir un producte que no vulga, tant per una banda com per l'altra. Però, cadascú, ja som el suficientment grans per decidir el que volem fer. Si volem ser LLIURES, o si volem seguir en la roda comuna del WINDOWS.

També he de dri, que actualment, el software lliure s'està estenent molt per tot arreu. En poc de temps, ha passat d'haver, per exemple un ordinador lliure i 10 privats (a les tendes), a haver-ne 4 i 6. Amb açò, el que jo interprete és que la gent està aumentant el seu consum amb el software lliure. suponc que açò serà una bona senyal perquè ens mostra, que cada vegada som més els que optem per "no pagar" davant un servei que el tenim disponible a l'abast de les nostres mans de manera lliure (sense especialitat que siga d'una determinada marca).

Les meues competències audiovisuals.

M'he quedat molt sorpresa quan he acabat de llegir un article sobre les competències audiovisuals que han d'adquirir actualments els alumnes a les escoles. La meua sorpresa ha sigut que, la majoria de les coses que els alumnes han d'aprendre a l'escola avuí en dia, o jo no les conec, o les he apreses fòra de l'escola.

Avuí en dia l'alumnat ha d'aprendre, ja des d'infantil alguns coneixements sobre noves tecnologies i audiovisuals,... que jo mai haguera pensat que podrien adquirir a estes edats.

Ara be, com que ens trobem en l'era de la informàtica i del món digital, si els alumnes a estes edats no adquuireixen ja uns coneixements mínims, a mesura que es facen més grans, es quedaran endarrerits, ja que el món de les comunicacions avança molt ràpidament.

A continuació, centrant-me en un dels punts del text (Alfabetitizació tecnològica), compararé la meua experiència personal amb el que avuí en dia aprenen els alumnes (quan ho he après jo i quan ho apren l'alumnat).

Per començar, en l'actualitat, els alumnes, ja des d'infantil, fins al primer cicle de primàtia, es posen en contacte amb els aparells elèctrics, a través d'encendre'ls i apagar-los, donar-los o llevar-los volum,... Jo crec que no vaig tocar la tele ni la ràdio fins els 7 o 8 anys. Sabia que estàven, però jo no tenia ni idea de com funcionaven aquestos aparells que ara vegem tan símples. Del vídeo ja ni parlem... Quan tenia uns 9 o 10 anys, ma mare em va explicar com es posava el play i stop per jo poder veure els dibuixos. A partir d'ahí, vaig començar ja asaber grabar, i poc més (programar, en l'edat que tinc ara, encara no sé, ja que mai he tingut la necessitat de programar per a grabar, sempre he estat a casa quan volia grabar alguna cosa).

La càmera de fotos, els alumnes comencen a posar-se en contacte en ella des d'infantil. A mi a l'escola mai m'ensenyaren a usar-la, ho vaig fer a casa, i sols fer fotos i posar el flash. I la càmera digital, l'usa millor el meu nebot de 5 anys, que jo. Ell la centra millor i tot (no vol dir qu jo no sàpiga. Hem referisc a la diferència d'edat, i que ell té més facilitats que jo). Però clar, també és normal en part, ja que els nens i nenes d'avuí en dia, naixen rodejats ja d'aquests invents i aquestes tecnologies. Nosaltres, com tenim uns anyets més, les hem vist nàixer (p.ex. la càmera digital o el telèfon mòbil, el mp3,...).

Un altre aspecte que m'ha cridat molt l'atenció, és que al primer cicle de primària, s'ensenya a l'alumnat a retocar imatges, trucatges, efectes d'animació,... Jo tot açò, ho he anat coneixent des que estic a la universitat. A l'escola, varem treballar amb ordinadors, un poc de word, i alguns jocs, normalment de llengua i matemàtiques.Però res més. De retoc d'imatges, d'editar vídeos,... jo he après pel meu compte, perque m'ho han ensenyat amics, el meu nuvi, familiars,...

De fet, quan ho he conegut, m'ha agradat i ho trobe divertit, encara que ho veig un poc complicat. I ja, quasi caic d'esquena quan veig que estes coses s'estàn ensenyant a primària i infanti i ESO.

Per no dir res, de totes aquelles coses que s'estàn ensenyant a l'escola, i que jo no tinc ni idea del que son.

Per això, crec que m'he de posar al dia en aquest tema. Per poder ensenyar els nostres alumnes, primer hem de saber nosaltres que els anem a ensenyar. I açò, ho he de fer experimentant i interessant-nos en estos temes, no veure'ls com a una cosa llunyana o que no va en nosaltres.

També crec que seria una bona opció que quan acabem la carrera, fem un curset per a posar-nos al dia en noves tecnologies i mitjans audiovisuals. Dic quan acabem la carrera, per tenir-ho més recent i afegir les últimes tendències. Esteu d'acord amb mi?

Els contingus d'infantil inclouen les TIC

Al currículum d'infantil ,trobem uns continguts que fan referència a l'ensenyament de les TIC. Per recordar-los, aquests són:

• Iniciación en el uso de instrumentos tecnológicos como ordenador, cámara o reproductores de sonido e imagen, como elementos de comunicación.

• Acercamiento a producciones audiovisuales como películas, dibujos animados o videojuegos. Valoración crítica de sus contenidos y de su estética.

• Distinción progresiva entre la realidad y la representación audiovisual.

• Toma progresiva de conciencia de la necesidad de un uso moderado de los medios audiovisuales y de las tecnologías de la información y la comunicación.

Però, que podem o hem de saber nosaltres, com a mestres sobre aquest tema? com, l'ensenyem als nostres alumnes?

Moltes de nosaltres pensarem que no és necessari. Tan sols, ensenyem les coses mínimes que sabem sobre els ordinadors, i els usem per a que juguen els nostres alumnes i ja tenim molta faena avançada. Pensem que ja sabem massa. Però no és cert del tot. Hem après moltes coses, però encara ens queden moltes més per aprendre.

En la meua opinió, per a poder ensenyar els alumnes aquests continguts, en primer lloc, hem d'estar en contacte amb les noves tecnologies, i actualitzar-nos constantment. No vull dir amb açò que cada vegada que ixca al mercat un nou aparell, el comprem, però si ens interessem per tenir informació sobre el que és, per a què funciona...

A partir d'ací, ja estem en mínimes condicions de presentar als alumnes algunes tecnologies mínimes que usarem de manera quotidiana, com per exemple, les càmeres digitals, els DVDs, els reproductors de música... Si nosaltres estem en contacte amb aquestes tecnologies, ens serà més fàcil poder explicar després als nostres alumnes per a què serveixen, com s'usen, etc.

També és important que ens endinssem en el món infantil, estant al dia dels dibuixos que fan a la televisió, dels videojocs i de les noves pel·licules animades que ixen al mercat. Els observem, juguem amb alguns joc per veure quins temes tracta,... A través d'açò, podem estar més prop dels pensaments dels alumnes i de saber quines coses els agraden, quins temes prefereixen, si són adequades o no per a la seua edat,...

Hem de tenir molt clar que allò que veiem a la televisió i als dibuixos animats, moltes vegades és ficció, i no la realitat. Però açò, per a transmetre-ho als alumnes és molt complicat. Hem de tenir cura en allò que els diem, i hem d'explicar-los molt bé les coses per a que queden clares. Però, moltes vegades, açò es comença a casa, i a l'escola es dona per sabut i no es té en compte. Els nostres alumnes han d'estar en contacte amb els mitjos audiovisuals i amb les TIC, ja que actualment la nostra societat està molt informatitzada i és molt tecnològica, la qual cosa fa que si no estàs al dia, et quedes desfassat.

Per açò, veig important que les i els mestres a l'escola treballen amb atenció aquest apartat de les tecnologies, i per això han d'estar al dia ells primer.

Moltes vegades, els propis alumnes ens ensenyen més coses a nosaltres que no nosaltres a ells. Però de totes maneres, no hem d'esperar açò. Ens hem d'informar i coneixer aquests temes per nosaltres mateixa. Açò ho podem fer a trevés dels milers de cursets que actualment estàn fent sobre noves tecnologies, veient els dibuixos que fan a la televisió, informant-nos sobre els videojocs que ixen,...i sobretot, usant a l'aula les noves tecnologies, però no com a joc, sinó d'una manera didàctica.

Com a proposta de projecte, podriem fer aquest mateix, el de les noves tecnologies. Que els alumnes busquen com eren abans alguns dels aparells que ells actualment utilitzen, com per exemple, reproductor mp3 (que començà pels discs grans), o la televisió, o els telèfons,...

LES TIC A L'EDUCACIÓ INFANTIL

Resum tema 1 i 2 del llibre de Jordi Cases i M. Roser Torrescasana i del document del NAEYC.

La revolució digital està modificant a nostra societat a un ritme molt accelerat. Els alumnes que ara ens arriben a l’escola formen part d’aquest món i conviuen en ell d’una manera activa.

Per açò, l’escola ha d’adaptar-se a aquestos canvis en els seus alumnes i posar-se a l’altura, a través de la realització de canvis en la seua estructura, la metodologia, el vocabulari, la política educativa,...

L’escola ha de trobar la manera en la que facilita l’accés dels alumnes a les noves tecnologies. I dins de l’escola , trobem els i les mestres, que han de tenir una actitud positiva i activa davant aquests canvis i evolucions.

Les persones som, per als nens i nenes menuts la manera com coneixen les coses i els objectes. A través de nosaltres ells es posen en contacte amb la realitat. El primer lloc és la família, però aquesta és seguida ràpidament per l’escola.

A la vegada que un nen o nena està desenvolupant-se, està també aprenent. Per açò, és important utilitzar les TIC a l’aula. I hem de tenir un canvi d’actitud davant aquestes, per a normalitzar-les, ja que les TIC ajuden els xiquets/es a:

• Ser més autònoms. Al principi d’usar les TIC necessitarà la presència d’u adult que li ajude, però després serà totalment independent.

• Es treballa de manera cooperativa i col·laborant en grup, la qual cosa afavoreix les relacions entre iguals, entre l’escola i entre la família.

• Millora la motricitat fina i el control oculomanual.

• Les hem d’usar de manera didàctica, la qual cosa provoca una millora de l’ensenyament i una participació més activa dels alumnes en l’aprenentatge.

• Motivar la comunicació verbal entre alumnes i mestres i entre alumnes.

Les TIC han d’estar integrades també al PCC, ja que formen part dels continguts curriculars. Els podríem incloure a tres àrees: descoberta d’un mateix, descoberta de l’entorn natural i social, i intercomunicació i llenguatge. El text ens ofereix exemples de cadascuna de les activitats que podem realitzar per a complir en cada un dels continguts que se’ns proposa en estos apartats. En tots ells veiem incloses les TIC. Açò ha de tenir una revisió constant, ja que aquest món evoluciona molt ràpidament, i hem d’estar adaptats i preparats davant de qualsevol canvi.

Però no sols veiem les TIC a l’aula i al currículum. També hem d’aconseguir la integració de les TIC a través de la mestra o el mestre. Aquest, ha d’utilitzar tots els recursos possibles per a que els alumnes arriben a tenir un bon domini de les TIC i que estes estiguen completament integrades a l’aula, per a que afavorisquen l’aprenentatge dels alumnes i els siguen útils. És també important que per a que es produesca esta integració, el mestre o la mestra ha de conèixer el seu funcionament i les dominen prou. Però més important és que el mestre o la mestra realitze activitats que siguen adequades per a l’aprenentatge dels alumnes.

També és important tenir en compte l’època en la qual ens trobem, i els coneixements previs dels alumnes (una camera de fotos, per a ells sempre ha sigut digital, per tant no té sentit parlar d’una camera de carret).

Hem de dir, que per a integrar correctament les TIC a l’aula, hem de modificar la nostra metodologia, i els nostres esquemes de treball (temps, espai,...).

A més de tot açò, les TIC solen ser recursos que motiven els alumnes i els agrada. Per tant, no sols hem de fer un ús d’elles de joc, sinó que aprofitant-nos d’aquest atractiu que creen les TIC, podem fer que els alumnes aprenguen molts continguts i aspectes importants, i a la vegada estarem integrant les noves tecnologies.

El treball amb les TIC a l’escola ha d’estar coordinat amb tots els professors del centre i ha d’implicar la societat que envolta el sistema educatiu (famílies, mestres,...) per a que el treball es desenvolupe d’una manera adequada i funcione correctament i de manera continuada i eficient.

Les noticies de la Vanguardia sobre la pederàstia.

Ací teniu al última noticia d'avui, sobre una nova detenció per pederàstia.

Detenidas nueve personas por distribuir pornografía infantil por Internet e intervenidas 300 películas de contenido pedófilo

26/03/2007 Actualizada a las 14:10h

Madrid. (EFE).- La Guardia Civil ha detenido a 9 personas y ha imputado a otras 11 por distribuir y poseer imágenes de pornografía infantil a través de Internet, en una operación en la que se han intervenido más de 10.000 imágenes y unas 300 películas de contenido pedófilo.Según informó hoy la Dirección General de la Guardia Civil, los arrestados en esta operación denominada "Réplica-Red" están acusados de un delito de corrupción de menores y prostitución.En los 20 registros domiciliarios efectuados en 8 provincias se han intervenido 32 discos duros, dos ordenadores portátiles y numerosos DVDs.La operación se inició el pasado mes de noviembre a raíz de dos denuncias presentadas ante la Guardia Civil de Valencia y Alicante, en las que se ponía de manifiesto la existencia de varios vídeos con imágenes de alto contenido pedófilo, en las que aparecía un hombre con una niña de corta edad.Estos vídeos se descargaban a través de programas P2P y otros de intercambio de archivos, que se distribuía con 22 nombres diferentes, en algunos de los cuales incluso se indicaba su contenido pedófilo.Los investigadores localizaron 20 usuarios de la red que distribuían este archivo por distintos lugares de España. Los registros domiciliarios fueron practicados en Madrid, Lleida, Eibar (Guipúzcoa), Mataró (Barcelona), Paiporta, Villanueva de Castellón y Alacuás (Valencia).Los arrestados e imputados estaban en posesión de gran cantidad de material pedófilo que fue intervenido, así como los discos duros de los ordenadores.La operación ha sido llevada a cabo por efectivos de la Guardia Civil pertenecientes a la Unidad Orgánica de Policía Judicial de las provincias afectadas y del Equipo Mujer Menor (EMUME).

http://www.lavanguardia.es/gen/20070316/51313524981/noticias/detenidas-nueve-personas-por-distribuir-pornografia-infantil-por-internet-e-intervenidas-300-peliculas-de-contenido-pedofilo-guardia-civil-valencia.html

La part negativa de les NTIC (en concret, d'internet).

Les noves tecnologies estàn molt de moda en l'actualitat.

Aquestes ens són de molta utilitat, però també hi ha persones que es dediquen a fer mal a través d'elles. Em referisc, per exemple a internet. Aquesta és una eina molt útil per a treballar i buscar informació i altres coses sobre temes molt diversos. I també, com que hi ha tanta informació de cada cosa que busquem ,ens ajuda saber elegir allò que és bo del que no ho és. Però sempre trobem les grans reds de traficants i de "maleantes". Com que estic estudiant infantil, em referiré sobretot a la pornografia infantil.

Cada dia apareix a les notícies que la policia ha interceptat una nova red de pornografia infantil.

Els perfils són sempre semblants: persones totalment normals, carinyoses amb els xiquets i xiquetes i la majoria de les vegades, son mestres, cuidadors...

Una cosa que em crida molt l'atenció, és que la majoria de les vegades són homens els que es dediquen a açò, encara que també trobem dones.

També és curiós. Quan veig a les noticies açò, pense: "veges, una bona persona, que no ho aparenta, i mira, és capaç de fer eixes coses". Normal que siguen persones carinyoses i amables amb els xiquests... així no criden l'atenció sobre els que fan, i també atrauen els xiquets i xiquetes, que són tan inocents.

I la meua pregunta: PERQUÈ FAN TOTES AQUESTES COSES?

Moltes respostes són clares i evidents, però altres no les tinc tan clares. La més important: DINERS. Trafiquen amb els xiquets, els fan prostituir-se, i passant a coses encara més dures, trafiquen amb els òrgans de xiquets menors de 10 anys. MOLT FORT!!!!

I les penes que els cauen a estes persones? No res, quatre dies a la pressó, i a casa com si no haguera passat res. Perquè també he de dir que molts dels detinguts, han tingut ja antecedents amb aquest tema. Perquè no fan res?

Sols hem queda dir, que també a internet, podem trobar molts llocs on podem trobar informació sobre aquest tema, i també on podem fer denúncies de manera anònima sobre pàgines en les que podem trobar alguna cosa extranya, per a que les investiguen.

Mostre algunes d'auestes direccions, les quals jo trobe molt completes.

http://www.asociacion-acpi.org/

• esta pàgina és la d'una associació en contra de la pederàstia, que ens informa sobre aquest tema. En primer lloc fan una descripció sobre qui son i com actuen, i després ens parlen del perfil de l'abusador i de com detectar l'abús. També inclouen un apartat en el qual podem fer qualsevol denúncia i altres més.

http://www.elamoresmasfuerte.com/

• en ella ens informa de manera global sobre els perills que trobem a internet. També ens mostra informació sobre cursets i altres pàgines on podem rebre informació.

http://www.noalapornografiainfantil.com/

• en esta pàgina creada per l'associació ANESVAD podem trobar més informació sobre el tema les campanyes que cada periode de temps crea l'associació, i denunciar-ho entre altres coses més.

Estes són algunes de les milers pàgines on podem trobar informació sobre com actuen els pederastes, com denunciar, ...

L'ultim que volia dir, és que espere que açò deuria acabar de manera radical. Intentem acabar amb açò el més aviat possible, ja que els xiquets i xiquetes són personetes inocents, i que no hi ha dret de fer açò amb cap persona.

Sé que és molt dificil, però si tots posem de la nostra part, al final ho aconseguirem. I nosaltres, com a mestres, podrem aportar el nostre gra d'arena observant qualsevol anomalia dels nostres alumnes, desde les nostres aules, i des d'allí, posar remei.