martes, 17 de abril de 2007

Les meues competències audiovisuals.

M'he quedat molt sorpresa quan he acabat de llegir un article sobre les competències audiovisuals que han d'adquirir actualments els alumnes a les escoles. La meua sorpresa ha sigut que, la majoria de les coses que els alumnes han d'aprendre a l'escola avuí en dia, o jo no les conec, o les he apreses fòra de l'escola.
Avuí en dia l'alumnat ha d'aprendre, ja des d'infantil alguns coneixements sobre noves tecnologies i audiovisuals,... que jo mai haguera pensat que podrien adquirir a estes edats.
Ara be, com que ens trobem en l'era de la informàtica i del món digital, si els alumnes a estes edats no adquuireixen ja uns coneixements mínims, a mesura que es facen més grans, es quedaran endarrerits, ja que el món de les comunicacions avança molt ràpidament.
A continuació, centrant-me en un dels punts del text (Alfabetitizació tecnològica), compararé la meua experiència personal amb el que avuí en dia aprenen els alumnes (quan ho he après jo i quan ho apren l'alumnat).
Per començar, en l'actualitat, els alumnes, ja des d'infantil, fins al primer cicle de primàtia, es posen en contacte amb els aparells elèctrics, a través d'encendre'ls i apagar-los, donar-los o llevar-los volum,... Jo crec que no vaig tocar la tele ni la ràdio fins els 7 o 8 anys. Sabia que estàven, però jo no tenia ni idea de com funcionaven aquestos aparells que ara vegem tan símples. Del vídeo ja ni parlem... Quan tenia uns 9 o 10 anys, ma mare em va explicar com es posava el play i stop per jo poder veure els dibuixos. A partir d'ahí, vaig començar ja asaber grabar, i poc més (programar, en l'edat que tinc ara, encara no sé, ja que mai he tingut la necessitat de programar per a grabar, sempre he estat a casa quan volia grabar alguna cosa).
La càmera de fotos, els alumnes comencen a posar-se en contacte en ella des d'infantil. A mi a l'escola mai m'ensenyaren a usar-la, ho vaig fer a casa, i sols fer fotos i posar el flash. I la càmera digital, l'usa millor el meu nebot de 5 anys, que jo. Ell la centra millor i tot (no vol dir qu jo no sàpiga. Hem referisc a la diferència d'edat, i que ell té més facilitats que jo). Però clar, també és normal en part, ja que els nens i nenes d'avuí en dia, naixen rodejats ja d'aquests invents i aquestes tecnologies. Nosaltres, com tenim uns anyets més, les hem vist nàixer (p.ex. la càmera digital o el telèfon mòbil, el mp3,...).
Un altre aspecte que m'ha cridat molt l'atenció, és que al primer cicle de primària, s'ensenya a l'alumnat a retocar imatges, trucatges, efectes d'animació,... Jo tot açò, ho he anat coneixent des que estic a la universitat. A l'escola, varem treballar amb ordinadors, un poc de word, i alguns jocs, normalment de llengua i matemàtiques.Però res més. De retoc d'imatges, d'editar vídeos,... jo he après pel meu compte, perque m'ho han ensenyat amics, el meu nuvi, familiars,...
De fet, quan ho he conegut, m'ha agradat i ho trobe divertit, encara que ho veig un poc complicat. I ja, quasi caic d'esquena quan veig que estes coses s'estàn ensenyant a primària i infanti i ESO.
Per no dir res, de totes aquelles coses que s'estàn ensenyant a l'escola, i que jo no tinc ni idea del que son.
Per això, crec que m'he de posar al dia en aquest tema. Per poder ensenyar els nostres alumnes, primer hem de saber nosaltres que els anem a ensenyar. I açò, ho he de fer experimentant i interessant-nos en estos temes, no veure'ls com a una cosa llunyana o que no va en nosaltres.
També crec que seria una bona opció que quan acabem la carrera, fem un curset per a posar-nos al dia en noves tecnologies i mitjans audiovisuals. Dic quan acabem la carrera, per tenir-ho més recent i afegir les últimes tendències. Esteu d'acord amb mi?

lunes, 2 de abril de 2007

Els contingus d'infantil inclouen les TIC

Al currículum d'infantil ,trobem uns continguts que fan referència a l'ensenyament de les TIC. Per recordar-los, aquests són:
  • Iniciación en el uso de instrumentos tecnológicos como ordenador, cámara o reproductores de sonido e imagen, como elementos de comunicación.
  • Acercamiento a producciones audiovisuales como películas, dibujos animados o videojuegos. Valoración crítica de sus contenidos y de su estética.
  • Distinción progresiva entre la realidad y la representación audiovisual.
  • Toma progresiva de conciencia de la necesidad de un uso moderado de los medios audiovisuales y de las tecnologías de la información y la comunicación.

Però, que podem o hem de saber nosaltres, com a mestres sobre aquest tema? com, l'ensenyem als nostres alumnes?

Moltes de nosaltres pensarem que no és necessari. Tan sols, ensenyem les coses mínimes que sabem sobre els ordinadors, i els usem per a que juguen els nostres alumnes i ja tenim molta faena avançada. Pensem que ja sabem massa. Però no és cert del tot. Hem après moltes coses, però encara ens queden moltes més per aprendre.

En la meua opinió, per a poder ensenyar els alumnes aquests continguts, en primer lloc, hem d'estar en contacte amb les noves tecnologies, i actualitzar-nos constantment. No vull dir amb açò que cada vegada que ixca al mercat un nou aparell, el comprem, però si ens interessem per tenir informació sobre el que és, per a què funciona...

A partir d'ací, ja estem en mínimes condicions de presentar als alumnes algunes tecnologies mínimes que usarem de manera quotidiana, com per exemple, les càmeres digitals, els DVDs, els reproductors de música... Si nosaltres estem en contacte amb aquestes tecnologies, ens serà més fàcil poder explicar després als nostres alumnes per a què serveixen, com s'usen, etc.

També és important que ens endinssem en el món infantil, estant al dia dels dibuixos que fan a la televisió, dels videojocs i de les noves pel·licules animades que ixen al mercat. Els observem, juguem amb alguns joc per veure quins temes tracta,... A través d'açò, podem estar més prop dels pensaments dels alumnes i de saber quines coses els agraden, quins temes prefereixen, si són adequades o no per a la seua edat,...

Hem de tenir molt clar que allò que veiem a la televisió i als dibuixos animats, moltes vegades és ficció, i no la realitat. Però açò, per a transmetre-ho als alumnes és molt complicat. Hem de tenir cura en allò que els diem, i hem d'explicar-los molt bé les coses per a que queden clares. Però, moltes vegades, açò es comença a casa, i a l'escola es dona per sabut i no es té en compte. Els nostres alumnes han d'estar en contacte amb els mitjos audiovisuals i amb les TIC, ja que actualment la nostra societat està molt informatitzada i és molt tecnològica, la qual cosa fa que si no estàs al dia, et quedes desfassat.

Per açò, veig important que les i els mestres a l'escola treballen amb atenció aquest apartat de les tecnologies, i per això han d'estar al dia ells primer.

Moltes vegades, els propis alumnes ens ensenyen més coses a nosaltres que no nosaltres a ells. Però de totes maneres, no hem d'esperar açò. Ens hem d'informar i coneixer aquests temes per nosaltres mateixa. Açò ho podem fer a trevés dels milers de cursets que actualment estàn fent sobre noves tecnologies, veient els dibuixos que fan a la televisió, informant-nos sobre els videojocs que ixen,...i sobretot, usant a l'aula les noves tecnologies, però no com a joc, sinó d'una manera didàctica.

Com a proposta de projecte, podriem fer aquest mateix, el de les noves tecnologies. Que els alumnes busquen com eren abans alguns dels aparells que ells actualment utilitzen, com per exemple, reproductor mp3 (que començà pels discs grans), o la televisió, o els telèfons,...