Treball en vídeo a una escola malaguenya.

Vaig a fer un breu comentari sobre el treball que fan a l'escola de Malaga (a Fuente Nueva).

En primer lloc, he de dir, que he visualitzat el vídeos d'infantil i son molt interessants i graciosos.

Pense que a infantil és molt complicat treballar el vídeo, encara que ells ho fan, però no acabe de veure la implicació dels alumnes en quan al video és. M'explique. Crec que els alumnes es centren en preparar l'actuació i actuar, i els i les mestres ho graben, com podrien grabar qualsevol acte que es realitze a l'escola, sense la necessitat d'usar-ho per treballar les noves tecnologies.

El meu dubte és, fins a quin punt els alumnes d'infantil, participen en la preparació, és a dir, quina relació dirècta tenen amb les noves tecnologies (en aquest cas, el video), ja que pel que apareix en les imatges, ells actuen, i darrere de l'actuació, ha d'haver un muntatge d'allò que interpretaran, però no trobe la relació directa. Suponc, que a les imatges no es vorà, però ells s'encarregaran de preparar com haurà d'estar la càmera per fer els prànols,... (és una suposició meua, ja que si no, no entenc per què diuen que treballen el vídeo). Així, ho treballariem tots, quan grabem alguna actuació.

Per contra, als videos de primària, sí que trobe aquesta relació. Es veu clarament, que els alumnes són els encarregats de inventar allò que representaran, i també de com posaran la càmera per a que ixca tot segons la programació. Per tant, trebballen l'angulació, el plànols, etc., la qual cosa si que fa que de manera dirècta i divertida, es posen en contacte amb les noves tecnologies per aprendre.

En canvi, als videos d'infantil no veig tan clar com es treballa açò. M'agradaria veure la part del treball que està darrere de les imatges visualitzades, per comprovar que els alumnes tenen una relació amb les noves tecnologies, i treballem amb eles per aprendre, i no sols per divertir-se.

El ciberpais

QUÈ ÉS ALLÒ QUE NO HE ENTÉS DELS ARTICLES DEL CIBERPAIS

En primer lloc, comentar que mai havia visitat un periòdic per internet. És una molt bona eina per estar informada del que passa al nostre voltant, podent veure la versió dels diferents periòdics sense la necessitat de comprar-los. Sols accedint a internet, podem informar-nos.

Aclarit açò, passaré a comentar els aspectes que no he entés sobre les notícies llegides del ciberpaís.

He dubtant en diverses coses, algunes de les quals, rellegint el text, he pogut solucionar. Però d'altres com les que comentaré a continuació, no m'he quedat amb una idea clara.

En primer lloc, a l'article que fa referència als buscadors d'internet, en concret parla sobre google i un nou (ALTAVISTA). El que parla l'article, ho he entés, però no m'ha quedat massa clar el funcionament d'aquests sistemes de recerca. Referent al google es diu que fa les recerques de manera generalista universal. Mentre que l'altavista, ho fa de manera vertical.

Aquests dos conceptes no entenc massa be com funcionen, però preguntant a algun conegut i informant-me un poc sobre el tema, si les meues informacions són certes, el que fa cadascun d'ells és el següent.

El google, fa les recerques a partir d'una frase o paraula prou important per a allò que estem buscant, i a partir d'ací, troba tot allò on està eixa paraula inclosa, o té una relació dirècta.

A l'Altavista, el que es fa és una recerca més especialitzada, més concreta, seleccionant en un primer moment, el tema, el contingut, ...

Suponc que per acabar d'aclarir aquest dubte, el millor seria preguntar al professor de noves tecnologies. Però aixó seria el més fàcil i còmode.

Una altra solució seria buscar més informació per internet, o preguntar la gnet que té un poc d'idea sobre els ordinadors per veure si estan en la veritat, comprovant-ho posteriorment.

Un altre dubte m'ha sorgit al llegir l'article referent a "second life". Si aquest programa fa referència a una vida virtual, uns personatges virtuals, que en la realitat no existeixen, ... com es poden detectar casos d'abusos a menors en el programa? Segons la notícia, el programa no permet tenir accés als menors, ja que demana el número de la targeta de crèdit, i suposadament, els xiquests no en tenen. Com pot una persona, manejar un personatge que no és real (virtual) per abusar sexualment d'un altre que té l'aspecte de xiquet? Hi ha persones tan malament per fer aquestes coses?

Suponc, que per entendre millor el funcionament del programa, i veure la relació entre els personatges que en ell recideixen, el millor que podria fer és crear-me un personatge a aquest món. Però no sé si així aconseguiria entendre massa aquest asunt en concret.

En fi, aquest han sigut els dos dubtes més representatius que m'han sorgit de la lectura dels articles. Espere trobar-los la solució prompte.

A vosaltres, vos tornaré a saludar en breu.

De moment, fins que tornem a estar junts...

De nou amb tots vosaltres!!!

Hola a tots i a totes!!!

Ja feia un temps que no estava compartint amb tots vosaltres les meues idees i opinions sobre els temes relacionats amb internet, amb les noves tecnologies i tots aquests temes d'actualitat.
Però ja no serà per molt de temps. De nou estic amb tots i totes vosaltres! I espere que ara, siga de manera continuada.

Salutacions, Desi.

PROGRAMARI I RECURSOS DIDÀCTICS. EXPERIÈNCIES EN TIC EN EDUCACIÓ INFANTIL.

(Comentari dels capítols 5 i 6 del llibre).

Ja és sabut per tots i totes que l'ús de les TIC a l'educació és important. Però també ho és a l'educació infantil.

Als capítols 5 i 6 del llibre de Jordi Cases, se'ns ofereix una gran quantitat d¡exemples didàctics sobre com podem aplicar la tecnologia a les aules, no com a joc, sinó com a element educatiu.

Se'ns mostren una gran quantitat de recursos i programes amb els que podem treballar facilment i amb bons resultats.

Ens parla del Jclic, de pàgines web, etc. Molts recursos amb els que podem comptar a l'hora de posar-nos davant dels nostres alumnes. A més, ens ofereix també exemples d'experiències realitzades a les aules d'infantil, amb aquests programes, i amb els que es treballen conceptes importants de manera diferent a l'habitual.

Però el que més m'ha cridat l'atenció, ha sigut el quadre del final del capítol 5:

" La clau és introduir la revolució tecnològica a les aules, crear aules d'infantil amb TIC integrasdes: pissares digitals, ordinadors...i això no vol dir que ens oblidem de la pissara de guix, del treball sobre paper, del joc simbòlic...o que a partir d'ara les aules han de ser un espai macrotecnificat. Però no n'hi ha prou a tenir molts recursos tecnològics a les aules, sinó que el que cal fer-ne és un ús educatiu. És important no oblidar quin paper tenim assignat com a entitat educativa dins la societat, quins són els nostres objectius a l'escola, com podem incidir i millorar el procés d'ensenyament-aprenentatge que realitzen els infants.."

Estic d'acord amb açò. Hem d'introduir les TIC a l'escola, però no com a un joc, no com a un element de distracció, sinó com a un element amb el qual aprendre moltes coses noves, un element per a educar. Però tampoc hem de fer un ús abusiu d'aquestes.

Aleshores, que és allò convenient? Si no les usem, estem desfassats; si les usem massa, perdem no´és adequat perque perdem el contacte amb els llibres i aquests són importants per a les nostres vides. Com ho solucionem?

Hem d'usar les noves tecnologies, introduir-les a l'aula, però sense deixar de banda els elements educatius tradicionals. Uns no són excloents dels altres. Els dos han d'anar coordinats. Així farem un bon ús de les TIC.

Així que ànim! Al llibre se'ns ofereixen molts exemples, però serem nosaltres capaces d'incloure'n alguns més?

La meua experiència amb el Software lliure.

Al començar aquest semestre, amb la introducció de les Noves Tecnologies com una assignatura més que realitzar, vaig conèixer el que era el software lliure.
Però fins aleshores, jo l'havia estat utilitzant, havia tingut contacte amb ell, i era inconscient d'açò.
El curs anterior, a l'assignatura d'informàtica, varem utilitzar un poc per damunt el LINUX, i el OFFICE (impress, calc, ...). Jo no tenia ni idea, que aquestos programes eren lliures.
També he treballat amb el MAC (apple) de manera més privada. Tampoc coneixia que era software lliure.

Ara, ja conec quines són les ventages i desventages d'aquest sistema, i puc tenir més capacitats per decidir quin software he d'elegir per treballar. I quan vaja a comprar-ne un no anar dirèctament al windows, perquè estiga més estés, sinó, tenir més capacitat de decició.

La veritat, és que al meu ordinador, tinc el sistema operatiu Windows, però també és cert que tinc instal·lat el OpenOffice. Els dos són molt semblants i no m'agrada més un que l'altre. Use els dos amb igual freqüència. Per a escriure o redactar textos, potser m'incline més per el word, però a l'hora de fer presentacions, m'agrada més el impress.

Amb açò vull dir que tampoc cal ser tan estrictes en elegir i l'altre apartar-lo de les nostres vides. Podem usar indistintament qualsevol. Pense que la majoria de la gent té el windows, i per tant, no hi ha problemes a l'hora de llegir els textos que transferim. Açò sols ocorre algunes vegades (pel que he vist en la meua experiència personal).

Ningú no pot obligar a ninguna persona a consumir un producte que no vulga, tant per una banda com per l'altra. Però, cadascú, ja som el suficientment grans per decidir el que volem fer. Si volem ser LLIURES, o si volem seguir en la roda comuna del WINDOWS.

També he de dri, que actualment, el software lliure s'està estenent molt per tot arreu. En poc de temps, ha passat d'haver, per exemple un ordinador lliure i 10 privats (a les tendes), a haver-ne 4 i 6. Amb açò, el que jo interprete és que la gent està aumentant el seu consum amb el software lliure. suponc que açò serà una bona senyal perquè ens mostra, que cada vegada som més els que optem per "no pagar" davant un servei que el tenim disponible a l'abast de les nostres mans de manera lliure (sense especialitat que siga d'una determinada marca).

Les meues competències audiovisuals.

M'he quedat molt sorpresa quan he acabat de llegir un article sobre les competències audiovisuals que han d'adquirir actualments els alumnes a les escoles. La meua sorpresa ha sigut que, la majoria de les coses que els alumnes han d'aprendre a l'escola avuí en dia, o jo no les conec, o les he apreses fòra de l'escola.

Avuí en dia l'alumnat ha d'aprendre, ja des d'infantil alguns coneixements sobre noves tecnologies i audiovisuals,... que jo mai haguera pensat que podrien adquirir a estes edats.

Ara be, com que ens trobem en l'era de la informàtica i del món digital, si els alumnes a estes edats no adquuireixen ja uns coneixements mínims, a mesura que es facen més grans, es quedaran endarrerits, ja que el món de les comunicacions avança molt ràpidament.

A continuació, centrant-me en un dels punts del text (Alfabetitizació tecnològica), compararé la meua experiència personal amb el que avuí en dia aprenen els alumnes (quan ho he après jo i quan ho apren l'alumnat).

Per començar, en l'actualitat, els alumnes, ja des d'infantil, fins al primer cicle de primàtia, es posen en contacte amb els aparells elèctrics, a través d'encendre'ls i apagar-los, donar-los o llevar-los volum,... Jo crec que no vaig tocar la tele ni la ràdio fins els 7 o 8 anys. Sabia que estàven, però jo no tenia ni idea de com funcionaven aquestos aparells que ara vegem tan símples. Del vídeo ja ni parlem... Quan tenia uns 9 o 10 anys, ma mare em va explicar com es posava el play i stop per jo poder veure els dibuixos. A partir d'ahí, vaig començar ja asaber grabar, i poc més (programar, en l'edat que tinc ara, encara no sé, ja que mai he tingut la necessitat de programar per a grabar, sempre he estat a casa quan volia grabar alguna cosa).

La càmera de fotos, els alumnes comencen a posar-se en contacte en ella des d'infantil. A mi a l'escola mai m'ensenyaren a usar-la, ho vaig fer a casa, i sols fer fotos i posar el flash. I la càmera digital, l'usa millor el meu nebot de 5 anys, que jo. Ell la centra millor i tot (no vol dir qu jo no sàpiga. Hem referisc a la diferència d'edat, i que ell té més facilitats que jo). Però clar, també és normal en part, ja que els nens i nenes d'avuí en dia, naixen rodejats ja d'aquests invents i aquestes tecnologies. Nosaltres, com tenim uns anyets més, les hem vist nàixer (p.ex. la càmera digital o el telèfon mòbil, el mp3,...).

Un altre aspecte que m'ha cridat molt l'atenció, és que al primer cicle de primària, s'ensenya a l'alumnat a retocar imatges, trucatges, efectes d'animació,... Jo tot açò, ho he anat coneixent des que estic a la universitat. A l'escola, varem treballar amb ordinadors, un poc de word, i alguns jocs, normalment de llengua i matemàtiques.Però res més. De retoc d'imatges, d'editar vídeos,... jo he après pel meu compte, perque m'ho han ensenyat amics, el meu nuvi, familiars,...

De fet, quan ho he conegut, m'ha agradat i ho trobe divertit, encara que ho veig un poc complicat. I ja, quasi caic d'esquena quan veig que estes coses s'estàn ensenyant a primària i infanti i ESO.

Per no dir res, de totes aquelles coses que s'estàn ensenyant a l'escola, i que jo no tinc ni idea del que son.

Per això, crec que m'he de posar al dia en aquest tema. Per poder ensenyar els nostres alumnes, primer hem de saber nosaltres que els anem a ensenyar. I açò, ho he de fer experimentant i interessant-nos en estos temes, no veure'ls com a una cosa llunyana o que no va en nosaltres.

També crec que seria una bona opció que quan acabem la carrera, fem un curset per a posar-nos al dia en noves tecnologies i mitjans audiovisuals. Dic quan acabem la carrera, per tenir-ho més recent i afegir les últimes tendències. Esteu d'acord amb mi?

Els contingus d'infantil inclouen les TIC

Al currículum d'infantil ,trobem uns continguts que fan referència a l'ensenyament de les TIC. Per recordar-los, aquests són:

• Iniciación en el uso de instrumentos tecnológicos como ordenador, cámara o reproductores de sonido e imagen, como elementos de comunicación.

• Acercamiento a producciones audiovisuales como películas, dibujos animados o videojuegos. Valoración crítica de sus contenidos y de su estética.

• Distinción progresiva entre la realidad y la representación audiovisual.

• Toma progresiva de conciencia de la necesidad de un uso moderado de los medios audiovisuales y de las tecnologías de la información y la comunicación.

Però, que podem o hem de saber nosaltres, com a mestres sobre aquest tema? com, l'ensenyem als nostres alumnes?

Moltes de nosaltres pensarem que no és necessari. Tan sols, ensenyem les coses mínimes que sabem sobre els ordinadors, i els usem per a que juguen els nostres alumnes i ja tenim molta faena avançada. Pensem que ja sabem massa. Però no és cert del tot. Hem après moltes coses, però encara ens queden moltes més per aprendre.

En la meua opinió, per a poder ensenyar els alumnes aquests continguts, en primer lloc, hem d'estar en contacte amb les noves tecnologies, i actualitzar-nos constantment. No vull dir amb açò que cada vegada que ixca al mercat un nou aparell, el comprem, però si ens interessem per tenir informació sobre el que és, per a què funciona...

A partir d'ací, ja estem en mínimes condicions de presentar als alumnes algunes tecnologies mínimes que usarem de manera quotidiana, com per exemple, les càmeres digitals, els DVDs, els reproductors de música... Si nosaltres estem en contacte amb aquestes tecnologies, ens serà més fàcil poder explicar després als nostres alumnes per a què serveixen, com s'usen, etc.

També és important que ens endinssem en el món infantil, estant al dia dels dibuixos que fan a la televisió, dels videojocs i de les noves pel·licules animades que ixen al mercat. Els observem, juguem amb alguns joc per veure quins temes tracta,... A través d'açò, podem estar més prop dels pensaments dels alumnes i de saber quines coses els agraden, quins temes prefereixen, si són adequades o no per a la seua edat,...

Hem de tenir molt clar que allò que veiem a la televisió i als dibuixos animats, moltes vegades és ficció, i no la realitat. Però açò, per a transmetre-ho als alumnes és molt complicat. Hem de tenir cura en allò que els diem, i hem d'explicar-los molt bé les coses per a que queden clares. Però, moltes vegades, açò es comença a casa, i a l'escola es dona per sabut i no es té en compte. Els nostres alumnes han d'estar en contacte amb els mitjos audiovisuals i amb les TIC, ja que actualment la nostra societat està molt informatitzada i és molt tecnològica, la qual cosa fa que si no estàs al dia, et quedes desfassat.

Per açò, veig important que les i els mestres a l'escola treballen amb atenció aquest apartat de les tecnologies, i per això han d'estar al dia ells primer.

Moltes vegades, els propis alumnes ens ensenyen més coses a nosaltres que no nosaltres a ells. Però de totes maneres, no hem d'esperar açò. Ens hem d'informar i coneixer aquests temes per nosaltres mateixa. Açò ho podem fer a trevés dels milers de cursets que actualment estàn fent sobre noves tecnologies, veient els dibuixos que fan a la televisió, informant-nos sobre els videojocs que ixen,...i sobretot, usant a l'aula les noves tecnologies, però no com a joc, sinó d'una manera didàctica.

Com a proposta de projecte, podriem fer aquest mateix, el de les noves tecnologies. Que els alumnes busquen com eren abans alguns dels aparells que ells actualment utilitzen, com per exemple, reproductor mp3 (que començà pels discs grans), o la televisió, o els telèfons,...